|
Itinerari
núm. 8
La Mola de
Sant Honorat (Alt Urgell)
Aquest
massís pot ser considerat com un apèndix del sistema muntanyós
de la serra d’Aubenç. Més al nord, hi ha el massís del
Boumort, format per un important sistema de serres i estribacions
que separen les valls del riu Segre i la Noguera Pallaresa.
La Mola
de Sant Honorat està constituïda per un seguit de cims de roques
de conglomerat fosc, dels quals es desprenen unes importants
cingleres de gran interès per a excursionistes i escaladors.
Aquesta zona pertany actualment a la comarca de l’Alt Urgell,
però és molt possible que si es crea la comarca del Segre Mitjà
passi a formar-ne part.
És
evident que, anant cap al sud des de la gorja del Segre, situada
on ara hom la identifica amb l’embassament d’Oliana, entrem
dins d’un territori diferenciat del que trobem des del Coll de
Nargó cap al nord. Segons la ponència de la Divisió Territorial
de l’any 1932, que seguia el criteri dels mercats setmanals, aquí
cal situar la capital, car es tracta de la població que realment
té el mercat on va la gent. I és evident que, des de temps
immemorials, tots aquests pobles de la Ribera d’Oliana van a
Artesa de Segre el diumenge, dia de mercat.
Aproximació
Per la
C-14 cap a la Seu d’Urgell, uns 4 km després de passar la
població d’Oliana, creuem el riu Segre. Poc abans, haurem
deixat a mà dreta les ruïnes del castell d’Oliana i l’església
romànica de Sant Andreu.
Just
després del pont, girem a mà esquerra seguint un panell
indicador de color groc on llegim “Hotel-Restaurant: 4,3 km”.
Així, anirem per la carretera LV-5118, que du a Tragó i
Peramola. Al punt quilomètric 1, situada sota nostre i a mà
esquerra, hi ha la piscifactoria fluvial més important de
Catalunya. Al punt quilomètric 2, deixarem a mà esquerra el
trencall que du a Tragó i pujarem per un revolt cap a Peramola.
Arribats en un pla de la ribera de Tragó, trobem una cruïlla: a
mà esquerra, es va a Tragó; nosaltres, però, girarem a mà
dreta. Passarem per davant d’un bonic xalet de pedra vista i
anirem amunt cap a l’hostal de Can Boix per una carretera
particular cimentada. Aparcarem gairebé al capdamunt, a mà
dreta, al costat d’un parell de bancs de fusta pintats de blanc.
A partir d’ara, la carretera entra dins la finca particular de
Can Boix, on un panell ja ens adverteix que l’aparcament de
l’hotel és per a ús exclusiu dels clients.
Carretera
amunt, deixem a mà esquerra l’heliport i ja som al conjunt
hoteler de Can Boix. Es tracta d’un establiment important on
podem hostatjar-nos i passar uns dies de vacances relaxats, per
oblidar el traüll de la setmana. Hi trobarem tot un seguit de
comoditats i activitats de lleure amb piscina inclosa.
A mesura
que ens endinsem per aquesta pista, ens corprèn la majestuositat
d’aquest massís de conglomerat, amagat darrere d’unes
primeres cingleres calcàries rogenques que tenim just davant. Tot
plegat confereix al conjunt, per altra banda envoltat d’un magnífic
entorn verd i enjardinat, uns aires alpins. Ens recorda les hôtelleries
de Suïssa. És com una immensa fortalesa medieval inexpugnable,
amb tot el perímetre encinglerat, que evoca les roques de
Montserrat o de Sant Llorenç del Munt.
Una
altra opció és deixar el cotxe a l’aparcament de l’hotel de
Can Boix, on entrarem a esmorzar i a reservar taula per l’hora
del dinar. La família Pallarès du a terme una acurada cuina
d’autor amb productes de la zona: una combinació perfecta
d’innovació i tradició.
A la
recepció de l’hotel, ens atendrà el Sr. Carles Muñoz, un home
eficient i molt amable. Estima la natura i està fascinat per
l’entorn natural d’aquest establiment i per la pau que s’hi
respira. El Carles ens informarà dels camins i de l’entorn
excursionista de la zona. És a ell a qui desitjo dedicar aquesta
excursió.
Cal
tenir en compte que tots els itineraris excursionistes passen per
Can Boix per la situació estratègica d’aquest establiment
hoteler. Així, doncs, que ningú no cregui que aquí es fa una
propaganda interessada de l’hotel. Senzillament, ja que hi hem
de passar forçosament, gaudim-ne!
Per fer
aquests recorreguts, cal que la sola de les botes estigui en un
bon estat d’adherència. No us jugueu la vida: una relliscada
durant el pas per les zones de roca nua de conglomerat pot
resultar molt perillosa.
També
és important ressenyar que convé dur una bona reserva d’aigua
a les cantimplores, ja que no trobarem cap font en cap dels
recorreguts aquí descrits.
Els
temps marcats són temps de marxa efectiva: qualsevol estona esmerçada
a fer fotografies, aturades, etc. s’haurà d’afegir al temps
indicat.
La
ubicació de les ermites, en aquest rocam de conglomerats foscos,
ens recorda, salvant les distàncies, els monestirs de Meteora, a
Grècia.
Excursió
1: CIRCUIT AMB VISITA A L’HABITATGE TROGLODITA DE LA CASA DEL
CORB
Descripció
de l’itinerari
0:00
h Can Boix. Som a 580 m d’altitud. Caminem amunt per una
pista que ens du als dipòsits d’aigua de l’establiment
hoteler. Arribem fins al darrere dels dipòsits, on hi ha un pal
indicador que presenta dues possibilitats: Sant Honorat, a la
dreta, 1:30 h; el Clot de Font Viva, a la dreta, 0: 30 h; Ruta del
Corb, a mà esquerra, 1:30 h. A mà esquerra veiem un camí planer
que duu al poble de Peramola.
0:02
h Deixem la pista, que s’acaba aquí. El camí que segueix
la vall la remunta paral·lel al barranc de Rumbau i du a la font
Viva en 30 min de camí. Girem a l’esquerra per un fressat
sender ascendent cap al sud-oest. A mà esquerra, se’n va un camí
planer que du al poble de Peramola. El nostre camí puja fort i és
de molt mala petja, ja que resta molt estorrentat pel pas de les
BTT. Pugem fort pel mig d’un bosc de pins i roures ple de
matoll.
0:20
h Grau de Porta. Hi ha un pal indicador amb un disc de color
groc: “Quatre camins, a 15 min.” Es tracta d’un pas entre
dues roques calcàries. Al terra, veiem les restes de l’antic
empedrat. A partir d’ara, la qualitat del camí millora. A mà
esquerra, davalla un camí cap a Peramola.
0:22
h Al sud-oest, veiem el darrer contrafort del nervi de la
muntanya: és el Roc de Nerola, de 813 m d’altitud. A mà
esquerra, baixa un sender fressat que ens duria a la casa de
Nerola i, després, al poble de Peramola en 45 min. Nosaltres
seguim pujant, ara més planerament, sempre pel sender, net i
fressat. Després de creuar una rasa, girem a mà esquerra. El camí
esdevé pista i puja fort.
0:35
h Quatre camins: una cruïlla de pistes. Veiem una pista que
puja per l’esquerra des de Peramola, població situada a una
hora de distància, segons el rètol que veiem. Un pal indicador
ens marca el camí cap a la Roca del Corb, a 20 min. Seguim
aquesta pista cap a la dreta, sempre amunt i anem trobant marques
de pintura de GR. Cap a l’oest, surt una pista que serveix per
treure fusta. Davant, ja veiem l’Agulla del Corb, esvelta i de
conglomerat rogenc. Per vèncer-la, cal fer una escalada de gran
dificultat. Darrere seu, més alta, treu el cap la Roca del Corb.
0:45
h A l’esquerra, tenim un avenc de 16 m de fondària,
anomenat el Forat de Nerola o del Corb. Es tracta d’una
diaclassa en conglomerat. Trobem un pal indicador. La pista esdevé
més planera.
0:55
h La pista fa una corba pronunciada cap a la dreta. Som al peu
de l’Agulla del Corb. A mà esquerra, surt un sender ascendent
marcat com a GR 1 (marques de colors vermell i blanc), que passa a
l’altre vessant de la Roca del Corb i arriba a la Casa del Corb.
És per aquí que retornarem després. Pal indicador, a la Roca
del Corb, que indica “Ruta del Corb: Coll de Mu, a 20 min;
Serradell de les Serquetes, a 25 min; Peramola, a 1:25 h”.
Nosaltres seguim endavant per la pista planera que gira cap a
l’est.
1:05
h A mà esquerra, veiem un indicador: “A l’ermita de Sant Salvador: 10 minuts.” Pugem fort pel sender que va pujant pel pendís
de la roca, descarnada i molt fràgil. És un camí de mala petja,
amb pedres soltes. Hi ha fites i marques de pintura.
1:15
h Ermita de Sant Salvador del Corb, bastida damunt la cresta
cimera, als 950 m d’altitud. És l’ermita romànica més
petita de Catalunya. Està en ruïnes. Data del segle XI. La porta
està orientada cap al nord per causa de l’orografia del cingle
que té al darrere, mentre que l’absis mira, com sempre, a
llevant. En contemplem les arcuacions i les bandes llombardes. Amb
la planta de la nau quadrada, està molt ben adossada a l’estret
estrep, al costat del cingle. És un romànic molt primitiu, ara
en mal estat de conservació. Hom considera que es devia tractar
d’una primitiva construcció de caire militar, de defensa o bé
de guaita, que amb el pas del temps va esdevenir una església romànica.
Fem fotos.
1:20
h Reculem una mica, i pugem al capdamunt del cim, des d’on
les fotos de l’ermita de Sant Salvador són més àmplies. La
panoràmica és immensa des de la vora d’aquest cim, el seu punt
més alt, situat al sud arran del cingle. Sota nostre, el cim de
l’Agulla del Corb. Gaudim d’una gran panoràmica sobre tot
aquest massís de Sant Honorat: veiem Cortiuda, on encara viu una
família; cap al nord, els contraforts de la serra d’Aubenç i
del Tossal del Coscoller; cap al sud-est, la ribera, ubèrrima i fèrtil,
d’Oliana. Tornem a baixar tot refent escrupolosament el camí de
pujada, que és l’únic accés possible.
1:30
h Pista. Seguim la pista pujant cap al nord-oest. A mà dreta,
hi ha un grup de cirerers.
1:40
h Cruïlla de pistes. Girem cap a la dreta i baixem fort per
la pista.
1:50
h Coll de Mu, als 900 m. És un indret sense vegetació, aspre
i descarnat, encinglerat cap al nord-oest: una cornisa rocallosa
de conglomerat. Al límit nord, hi ha una cruïlla de possibles
itineraris: podríem tirar cap a llevant, cap a les Tres Canals, i
fer el cim de la Mola de Sant Honorat, coronat per una ermita romànica
homònima; girant al nord, avall cap al fons de la vall, arribaríem
al barranc de les Canyades, on trobaríem una pista que ens duria
a prop del túnel de la carretera C-14, al punt que s’enfila per
assolir la presa de l’Embassament d’Oliana; cap al sud-est,
des del coll de Mu i seguint un itinerari molt embrossat, podríem
accedir a una gran balma, la Catedral, on l’historiador Serra i
Vilaró va fer unes troballes prehistòriques, després de
seriosos estudis. Nosaltres deixem el coll de Mu i les seves grans
panoràmiques, i retornem per la pista fins a arribar a la cruïlla
de pistes per on havíem descendit fins al coll de Mu.
2:00
h Girem cap a la dreta per la pista, que s’acaba aviat,
envoltant la Roca del Corb.
2:05
h Final de la pista. Pren el relleu un camí fressat pel mig
d’un bosc de pins, que aviat es torna sotabosc. Hi trobem una
vegetació atapeïda de brolla i arbustos: romaní, bruc,
argelaga, càdec, lligabosc... Anem contornejant la cinglera
caminant cap al sud-oest.
2:10
h Som al peu del cingle, que aquí se’ns apareix
lleugerament abalmat, cosa a tenir en compte si mai ens busquéssim
aixopluc de la pluja. Avancem cap al sud-oest passant directament
sobre la roca de conglomerat nua. A mà esquerra, veiem les restes
d’un antic corral que aprofita una balma. A mà dreta, sota
nostre, tenim una altra cinglera.
2:15
h Descendim per uns esglaons excavats a la roca. Hi ha un
parabolt que equipa aquest pas encinglerat.
2:20
h Casa del Corb. És un habitatge troglodític que va ser
habitat fins als anys 20 del segle XX. Veiem la balma on està
bastida la casa. Quan hi entrem, el primer que trobem és la
menjadora i la sala on es guardaven les mules. Després anem
resseguint els envans que delimiten les diferents habitacions. Al
centre de la balma, encara hi podem veure el forn. Segons ens han
explicat, a finals del segle XIX s’hi va celebrar un casament.
Tot estava a punt: menjar, convidats, capellà, testimonis… però
el nuvi no va arribar mai. Aleshores, davant l’aflicció de la núvia,
se li va oferir un nou pretendent, un home que estava entre els
convidats. Ella va acceptar immediatament aquell nou candidat,
cosa que va permetre que se celebressin finalment les noces. Una
història per recordar, curiosa tant si és verídica com no. I és
que, tal com diuen els italians, si non è vero, bene è
trovato. Sortim cap a la dreta seguint les marques del sender
GR 1, que, procedent del Cap de Creus, tot just acaba de creuar el
riu Segre. Va cap a ponent, cap al congost de Mont-rebei, i després
entra a l’Aragó pel Pont de Montanyana. Nosaltres seguim
envoltant la cinglera i ja entrem en un atapeït bosc de pins. El
camí s’enfila per creuar un collet.
2:24
h Collet. Podem davallar per qualsevol dels dos camins que
veiem. El de l’esquerra serva les marques de GR. Baixem cap a
l’est per un terreny amb una atapeïda vegetació d’obaga i
per un bosc de pins.
2:26
h Cruïlla amb la pista, que ara baixarem cap a la dreta. Pal
indicador.
2:36
h Pal indicador: a la dreta, tenim el Forat del Corb.
2:46
h Cruïlla. Quatre camins. Som als 750 m d’altitud. Aquí
abandonem la pista, que se’n va cap a la dreta, cap a Peramola.
Hi ha un indicador: “A Peramola, 1 h.” Nosaltres seguim la
malmesa pista que, després d’una rasa, gira cap a la dreta i
esdevé un sender fressat que baixa pel bosc de pins i passa pel
Grau de Porta.
2:56
h Grau de Porta. A partir d’ara, hem de caminar amb molta
cura i a poc a poc: una relliscada per aquest malmès sender
podria tenir conseqüències molt desagradables. No hem de córrer.
3:16
h Can Boix, als 580 m d’alçada. Aquí podem dinar
entaulats. No sols l’entorn és molt acollidor, sinó que també
disposem de tota mena de
serveis i de piscina. Recollim el cotxe, aparcat
a les proximitats d’aquest establiment hoteler. Podem fer
un canvi d’itinerari en retornar amb el cotxe: des de Peramola
seguirem una nova carretera que s’enlaira molt per una collada i
que arriba, després de 23 km, al punt quilomètric
12 de la carretera que va de Ponts a Gualter i fins a Tremp
passant per Folquer. Aquesta nova carretera es va construir per
facilitar les comunicacions als diversos indrets habitats de
l’ampli municipi de la Baronia de Rialb, ara gairebé aïllats
amb la construcció del nou Embassament de Rialb,
al riu Segre. Les panoràmiques que s’albiren des d’aquesta
carretera són immillorables, des del vessant dret del riu Se-gre.
Passarem a tocar de diverses ermites romàniques, creuarem per
un esvelt pont nou el riu Rialb, a l’altre costat del qual
trobem l’ermita romànica, ara reconstruïda, dedicada a
Sant Girvés. I, més apartada, una altra amb tres absis, també
reconstruïda. Després, un cop arribats a Gualter, podrem visitar
la col·legiata de Santa Maria, els orígens de la qual remunten
al segle XIII. Durant la passada guerra civil, es va fer
servir com a polvorí i va ser volada durant la retirada. Ara
un patronat lluita per endegar les obres de reconstrucció.
Excursió
2: CIRCUIT EXCURSIONISTA PEL CIM DE LA MOLA DE SANT HONORAT
Descripció de l’itinerari
0:00
h Can Boix. Som als 580 m d’altitud. Caminem amunt per una
pista que ens du als dipòsits d’aigua de l’establiment
hoteler. Arribem fins darrere dels dipòsit on hi ha un pal
indicador que presenta dues possibilitats: a la dreta, Sant
Honorat: 1:30 h, i el Clot de Font Viva: 0:30 h.; a l’esquerra,
ruta del Corb: 1:30 h.
0:02
h Deixem la pista, que fineix aquí, i agafem el camí que
segueix la vall tot remuntant-la. Puja paral·lel al barranc de
Rumbau, que du a la font Viva en 30 min de camí. A mà esquerra,
tenim la canonada de conducció de l’aigua. Veiem, a la dreta,
un primer barranc que baixa fins a unir-se amb el barranc de
Rumbau. Nosaltres seguim amunt per aquest sender de solc calcari.
0:05
h Cruïlla del barranc de Rumbau que passa al vessant esquerre
hidrogràfic.
0:08
h Cruïlla. Pal indicador: remuntant el barranc, aniríem a la
font, situada al Clot de Font Viva. Girem cap a la dreta i seguim
el segon barranc que es veu, des de Can Boix. Pugem per un camí
ombrívol molt ben marcat i agradable que s’enfila per terreny
de roca de conglomerat fent giragonses. Som en un bosc
d’alzines. Més amunt, veurem pins. El sotabosc està prou net:
hi ha lligabosc i boixos. Al terra, es veuen les restes de
l’antic empedrat. Les margenades de pedra seca que suporten el
camí evidencien la importància d’aquest sender.
 |
0:30
h Cruïlla. Som als 705 m. A mà esquerra, surt un camí
planer que va a unes balmes, temps enrere poblades. Diuen que un
esfondrament va fer que en morissin tots els habitants, que eren
d’una mateixa família. El poble sencer va venir a ajudar
provant inútilment de treure’ls del damunt les tones i tones de
roques que els cobrien. Pel que s’explica, hi havia un gall que
encara es va deixar sentir fins uns quants dies després... Seguim
amunt. El paisatge s’obre més i els raigs del sol ens acaronen.
La vegetació esdevé de migjorn: hi ha ginebrons, roures, romaní,
farigola, te de roca, pins, argelagues, boixos… Creuem el
barranc.
0:40
h Cruïlla. Som als 775 m d’alçada. Per la dreta, se’n va
un camí. Seguim amunt.
0:50
h Cruïlla, als 870 m. Pal indicador: cap a l’esquerra, hi
ha el camí per on tornarem. Llegim: “Roca del Corb.” Seguim
amunt “Sant Honorat”. Al camí hi ha monjoies que, tot i no
ser gaire abundants, resulten suficients. També s’hi veuen
marques de pintura roja i blava. Entrem en un esquenall de la roca
totalment pelat de vegetació. Cal estar alerta amb les pedres
soltes. Seguim amunt.
1:00
h Després de coronar aquest esquenall de roca passant una
mena de collet, baixem una mica i arribem a la cruïlla amb una
pista travessera, que seguirem cap a l’esquerra. Pal indicador:
Sant Honorat: 20 min; cap a la dreta, serra Cavallar: 10 min. La
pista fa una forta pujada.
1:08
h Cruïlla. Pal indicador. Abandonem la pista i anem cap a la
dreta per un sender que s’enfila entre els boixos. Podem
desviar-nos durant un minut i anar a una mena de mirador des
d’on es veu l’embassament d’Oliana i el poble de les Anoves,
la serra del Turp, el Port del Comte, el Cadí i l’omnipresent
massís del Pic del Coscollet (1.611,80 m d’alçada), a la
serra d’Aubenç. A mà esquerra, hi ha el cim de la Mola de
Picapoll, de 1.054 m d’alçada. És difícil d’arribar-hi
perquè és totalment encinglerat i està separat del cim
principal per una profunda bretxa infranquejable. La gent del país
el coneix com la Presó, ja que d’això havia servit en guerres
passades. Un cop s’enretirava la passera de fusta que permetia
l’entrada, el presoner no tenia manera de fugir-ne. Retornem al
sender, ascendent fins arribar a una paret de roca de conglomerat
que sembla barrar-nos el pas. Cal fixar-se bé amb les marques de
pintura blava i les monjoies. Podem creuar aquest mur mitjançant
un relleix imperceptible que ens permet caminar encinglerats.
1:15
h El camí puja fort pel costat dels boixos anant a cercar el
peu de la mola, que ja veiem propera. Passarem per unes arcades de
pedra, suports del nostre camí.
1:25
h Ermita de Sant Honorat, d’origen romànic, tot i que molt
malmesa. Davant, hi ha una dovella nova afegida amb la data de
l’any 1725. Antigament, deien que peregrinen a l’ermita de
Sant Honorat aquelles persones que no troben remei a la seva
malaltia i també les dones estèrils. Anem cap al darrere, al
nord, on identifiquem una cisterna excavada a la roca per recollir
aigua, en un indret on és molt difícil d’obtenir-ne. Més enllà,
ja coronem el cim.
 |
1:30
h Cim de la Mola de Sant Honorat, als 1.061 m d’altitud. Val
la pena atansar-se al cingle nord. Al terra, veiem uns parabolts
emprats en l’escalada d’aquesta paret vertical de més de 200
m d’alçada. Admirarem les cingleres que configuren el mur del
nord d’aquesta encinglerada mola i n’admirem la panoràmica:
veiem el barranc de les Canyades, l’embassament d’Oliana, el
poble de les Anoves, la serra del Turp, el Port del Comte, el Cadí
i el massís del Pic del Coscollet, a la serra d’Aubenç. Després,
anirem cap al cim, situat al sud-oest d’aquesta mola. El
planellet que configura el cim roman ple de fenàs. Possiblement,
en temps antics, se n’hi devia conrear.
1:40
h Cim del sud-oest. Admirarem Cortiuda, la Móra, el llunyà
Montsec de Meià, el cim de Santalís, al Montsec Central i la
serra d’Aubenç. Davant nostre, hi ha la imponent Roca del Corb
i l’Agulla del Corb. Veiem, també, el coll de Mu. Retornem
sobre les nostres passes i arribem a la pista, que resseguim cap a
l’est.
2:10
h Collet, on hi ha la cruïlla amb el sender per on hem pujat.
Ara, podem seguir diferents opcions, entre les quals hi ha la de
retornar pel mateix camí de pujada baixant fins a Can Boix, on
arribarem després d’un total de 3:10 h de camí.
Excursió
3: VARIANT DEL CIRCUIT ANTERIOR
Una
variant que podem fer caminant és seguir la pista cap a llevant.
2:10
h Collet, on hi ha la cruïlla amb el sender per on hem pujat.
Ara podem seguir diferents opcions.
2:20
h La Serra, ruïnes d’una antiga masia. Anem per la pista,
sempre cap a l’est. Després, seguim la carena per dins del
bosc.
2:30
h Cim del Roc de Rumbau, als 960 m d’alçada. Esplèndida
vista damunt la ubèrrima ribera d’Oliana i també de
l’embassament. Existeix encara una punta més oriental que és
molt aèria. Podem arribar-nos-hi caminant per la carena 15 min més
sense un camí ben definit.
2:40
h La Serra. Baixarem cap al nord per la pista que davalla amb
una forta baixada per dins d’un bosc d’obaga. Arribarem a un
indret que va patir un incendi, ja fa uns anys.
3:00
h Feixes de Castell-llebre: cap a l’esquerra surt un camí
que ens duria a la carretera cap a l’embassament d’Oliana
(C-13). Admirarem l’església romànica de Castell-llebre, església
que ja apareix esmentada l’any 942, arran d’una donació del
comte Borrell a l’església. Va ser temple parroquial fins a
l’any 1904, en què deixà de ser-ho i quedà annexada a la de
Peramola. L’església, d’una sola nau, fou construïda, com
altres esglésies romàniques, com ara la del poble de Llaberia,
en dues etapes clarament diferenciades: la primera, fruit de la
qual trobem la paret de ponent i la torre del campanar, data del
segle XI; la resta de la construcció data del segle XIII.
Seguirem la pista durant 4 km al llarg dels quals davalla cap al
sud. Inicialment, com que va encinglerada, gaudirem d’unes
vistes molt boniques.
3:20
h Passem pel peu de la Roca dels Moros, on hi ha una balma que
val la pena visitar. Per arribar-hi haurem de pujar fort durant 10
min cap a la dreta. S’hi conserven restes de pintures rupestres.
Ara ja anem per camps de conreus pujant suaument cap al sud-oest.
3:45
h Arribem a l’Hostal del Boix, on tenim aparcat el cotxe.
EXCURSIÓ
4: CIRCUIT EXCURSIONISTA PEL CIM DE LA MOLA DE SANT HONORAT I
RETORN PEL COLL DE MU
Circuit
totalment prohibit per a qui pateix vertigen i per a qui no està
acostumat a passar per indrets encinglerats.
Aquesta
excursió, o les seves variants, és la més bonica i recomanable
del massís.
Descripció
de l’itinerari
Repetim
l’itinerari descrit com a “excursió 2”.
2:10
h Collet, on hi ha la cruïlla amb el sender per on hem pujat.
Pal indicador. Retornarem pel mateix camí de pujada baixant fins
a la cota de 870 m d’alçada.
2:20
h Pal indicador. Abandonem el camí que baixa cap a Can Boix i
girem a la dreta per un camí planer. Pal indicador de la Roca del
Corb. Anirem resseguint un sender esborradís que fa petites
pujades i baixades molt suaus. Caminarem per clapes de bosc
d’obaga on veurem grèvols, teixos, aurons. Potser ens trobem
amb un grup d’una desena d’isards que baixen a abeurar a la
canal més ponentina de l’indret conegut com a les Tres Canals,
ja que hi sol haver aigua continguda dins d’unes cadolles a la
roca. Aquest camí entra en un indret on trobem la roca nua,
perillosíssima si està mullada per la pluja, la boira, o el
gebre. Antigament, en aquest indret encara s’hi podien trobar
les restes d’unes estaques de fusta que havien servit per donar
consistència al camí. Això ens demostra la importància que
havia tingut anys enrere. Actualment, en arribar a les Tres
Canals, que es passen pels antics Tres Ponts, no hi ha restes de
cap pont. Al primer barranc, ens cal davallar entre una figuera i
un teix passant per un bonic pas aeri que recorda el grau de
Barrots, situat al nostre estimat Montsant tarragoní. Poc abans,
hi ha uns parabolts a la roca, probablement amb el desig de
complementar-los amb una cadena, que encara no hi hem trobat.
Anirem progressant ben a poc a poc per tal d’assegurar la nostra
petja i per anar admirant el paisatge que
se’ns descobreix, tant de la Roca del Corb, com dels fondals
de sota nostre i de tot l’eix de la barrancada de Rimbau, també
anomenada barranc del Boix. Molts metres més avall del cingle, hi
ha una multitud de coves conegudes amb el nom genèric de les
Esplugues. La més impressionant és la ja comentada la
Catedral. Al darrer tram, arribant ja al coll de Mu, trobem uns
pals de ferro clavats a la roca i uns parabolts de nova factura
que sostenen una cadena que emprarem com a passamà.
3:20
h Coll de Mu. Som als 900 m d’altitud. A mà dreta, baixa un
sender imperceptible que ens portaria a la pregona vall del
barranc de les Canyades. Si el seguíssim, enllaçaríem amb una
pista que ens duria cap a l’est, sempre seguint el barranc fins
a la carretera C-13, al costat del túnel, quan ja puja cap a
l’embassament d’Oliana. Ara, ja només ens cal acabar de fer
el tomb de la vall caminant sempre molt alts al llarg de la pista
per acabar retornant a Can Boix. Jo, però, us proposo seguir cap
a la dreta fent el tomb per darrere de la Roca del Corb i així
poder visitar la Casa del Corb, un interessant habitatge
troglodita. Deixem el coll de Mu i les seves grans panoràmiques i
caminem amunt per la pista fins arribar a la cruïlla de pistes.
3:30
h Girem cap a la dreta seguint la pista, que fineix aviat,
envoltant la Roca del Corb.
2:05
h Final de la pista. Pren el relleu un camí fressat pel mig
d’un bosc de pins, que aviat es torna sotabosc. Hi trobem una
vegetació atapeïda de brolla i arbustos: romaní, bruc,
argelaga, càdec, lligabosc... Anem contornejant la cinglera
caminant cap al sud-oest.
2:10
h Som al peu del cingle, que aquí se’ns apareix
lleugerament abalmat, cosa a tenir en compte si mai ens busquéssim
aixopluc de la pluja. Avancem cap al sud-oest passant directament
sobre la roca de conglomerat nua. A mà esquerra, veiem les restes
d’un antic corral que aprofita una balma. A mà dreta, sota
nostre, tenim una altra cinglera.
2:15
h Descendim per uns esglaons excavats a la roca. Hi ha un
parabolt que equipa aquest pas encinglerat.
2:20
h Casa del Corb. És un habitatge troglodític que va ser
habitat fins els anys 20 del segle XX. Veiem la balma on està
bastida la casa. Quan hi entrem, el primer que trobem és la
menjadora i la sala on es guardaven les mules. Després, anem
resseguint els envans que delimiten les diferents habitacions. Al
centre de la balma, encara hi podem veure
el forn. Segons ens han explicat, a finals del segle XIX
s’hi va celebrar un
casament. Tot estava a punt: menjar, convidats, capellà,
testimonis… però el nuvi no va arribar mai. Aleshores, davant
l’aflicció de la núvia, se li va oferir un nou pretendent, un
home que estava entre els convidats. Ella va acceptar
immediatament aquell nou candidat, cosa que va permetre que se
celebrés finalment les noces. Una història per recordar, curiosa
tant si és verídica com no. I és que, tal i com diuen els
italians: si non è vero, bene è trovato.
3:54
h Collet. Ara podem davallar per qualsevol dels dos camins que
veiem. El de l’esquerra serva les marques de GR. Baixem cap a
l’est, per un terreny amb una atapeïda vegetació d’obaga i
per un bosc de pins.
3:56
h Cruïlla amb la pista, que ara seguirem cap a la dreta tot
baixant. Pal indicador.
4:06
h Pal indicador: a la dreta, tenim el Forat del Corb.
4:16
h Cruïlla. Quatre camins. Som als 750 m d’altitud. Aquí
abandonem la pista, que se’n va cap a la dreta, cap a Peramola.
Hi ha un indicador: “A Peramola, 1 h.” Nosaltres seguim la
malmesa pista que, després d’una rasa, gira cap a la dreta i
esdevé un sender fressat que baixa pel bosc de pins i passa pel
grau de Porta.
4:26
h Grau de Porta. A mà dreta, surt un camí que se’n va cap
a Peramola. Nosaltres seguim baixant recte. A partir d’aquest
moment hem de caminar amb molta cura i a poc a poc: una relliscada
per aquest malmès sender podria tenir conseqüències molt
desagradables. No hem de córrer.
4:41
h Can Boix, als 580 m d’alçada. Aquí ens podem entaular
per dinar. El lloc és molt acollidor i disposa de tota mena de
serveis i piscina.
Recollim
el cotxe, aparcat a les proximitats d’aquest establiment
hoteler. Podem fer un canvi d’itinerari en retornar amb el
cotxe: des de Peramola seguirem una nova carretera que s’enlaira
molt per una collada i que arriba, després de 23 km, al punt
quilomètric 12 de la carretera que va de Ponts a Gualter i fins a
Tremp passant per Folquer. Aquesta nova carretera es va construir
per facilitar les comunicacions als diversos indrets habitats de
l’ampli municipi de la Baronia de Rialb, ara gairebé aïllats
amb la construcció del nou embassament de Rialb, al riu Segre.
Les panoràmiques que s’albiren des d’aquesta carretera són
immillorables, des del vessant dret del riu Segre. Passarem a
tocar de diverses ermites romàniques, creuarem per un esvelt pont
nou el riu Rialb, a l’altre costat del qual trobem l’ermita
romànica, ara reconstruïda, dedicada a Sant Girvés. A dins hi
ha una placa de marbre on llegim que l’esgésia és dedicada a
Santa Eulàlia.
En
arribar a la cruïlla amb la carretera C-1412, podem girar a la
dreta i seguir amunt durant 3 km, just fins després de la Collada
Santa, punt on ens desviarem a mà esquerra per tal de visitar la
ben restaurada església de Santa Maria de Palau Rialb. Presenta
dues files d’arcuacions llombardes i una galeria de finestres
caigudes, a l’absis central. És una joia del romànic. Foto
recomanada. Després, retornarem a la C-1412, que seguirem cap al
sud.
Un cop
arribats a Gualter, podrem visitar la col·legiata de Santa Maria,
els orígens de la qual es remunten al segle XIII. Durant la
passada guerra civil, es va fer servir com a polvorí i va ser
volada durant la retirada. Ara, un patronat lluita per endegar les
obres de reconstrucció.
Recomanacions
de l’autor
Aneu a
conèixer aquest bell massís quan no sigui estiu, ja que hi fa
molta calor. Aneu-hi amb la vostra parella, que quedarà encisada
d’aquest hotel de tracte familiar amb un entorn privilegiat.
Tindreu el descans garantit i gaudireu d’aquells petits detalls
que fan que la vida sigui agradable. La vostra parella quedarà
encantada i us demanarà de tornar-hi. Si hi aneu a la tardor,
gaudireu dels canvis de color dels caducifolis.
Informació
de Can Boix (Peramola)
Tel. 973
47 02 66
Fax:
(34) 973 47 02 81
E-mail:
hotel@canboix.com
Can Boix
s/n. 25790 – PERAMOLA (Alt Urgell)
A finals
de l’any 2002 rebem la notícia que hi ha una nova possibilitat
equipada de retornar des del coll de Mu. Si ens situem al coll de
Mu i caminem cap a llevant pel sender planer que du a les Tres
Canals, en arribar a la primera barrancada, trobarem les instal·lacions
pertinents per poder fer un parell de ràpels de 30 m. Això ens
permet aconseguir arribar fàcilment a la gran balma de la
Catedral, assolir després el solc del torrent de Rimbau i
poder-lo davallar sense problemes i arribar, finalment, a Can Boix
passant per la Font Viva. Aquesta instal·lació ha estat feta pel
Cinto Verdaguer, monitor d’esports del Comú de Canillo
(Andorra).
Cartografia
• Alt
Urgell – escala 1:50.000, ICC.
• Peramola
– escala 1:25.000, IGN.
|
